Tinc 2 professions que m'agraden molt, són:
Administració d'empreses.
Periodisme.
Aquesta decisió de ser administradora ha estat a mesura que ha anat passant el temps.
Als 10 anys vaig estar amb el meu padrí que havia estudiat administració i que s'havia proposat crear una empresa, em va contar tot molt detalladament com era que havia creat la seva pròpia empresa i em va dir que el qual l'hi proposa ho aconsegueix i aquesta és la meva il·lusió tenir el meu propi negoci.
A partir d'aquest moment em vaig proposar que la carrera que volia seguir era administració d'empresa.
També m'agradaria seguir periodisme.
En el meu cas en particular, des de fa anys estic interessat en aquesta difícil professió, però que al ser complicada, la fa interessant.
Per mi ser periodista, al meu criteri, és per a poder contar coses que li interessen a la gent, una persona conciente, que fa del seu treball una vocació de servir amb la paraula als altres.
El que més m'agrada és la missió del periodista per al meu no solament consisteix a ser testimonis i narradors de la realitat, sinó a ser pensadors creatius, impulsors dels canvis que la societat ens delega i demanda.
En definitiva m'agradaria ser periodista, ja que m'agrada el món de la televisió.
viernes, 19 de marzo de 2010
lunes, 15 de marzo de 2010
1. Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Pompeu Fabra és el que va establir les normes lingüístiques del català mitjançant les seves dues obres cabdals: les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
Teatre modernista:
- Joan Maragall: Oda a Espanya
-Miquel Costa i Llobera: De l'agre de la terra
-Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa modernista:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
Poesia modernista:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: La fuerza del orgullo
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme
-És un moviment artístic,
-Proposa la renovació de totes les arts.
-Es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre.
El noucentisme
-És un moviment cultural.
-Vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions.
-Només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
Pompeu Fabra és el que va establir les normes lingüístiques del català mitjançant les seves dues obres cabdals: les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
Teatre modernista:
- Joan Maragall: Oda a Espanya
-Miquel Costa i Llobera: De l'agre de la terra
-Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa modernista:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
Poesia modernista:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: La fuerza del orgullo
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme
-És un moviment artístic,
-Proposa la renovació de totes les arts.
-Es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre.
El noucentisme
-És un moviment cultural.
-Vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions.
-Només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ......... (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no ......... (sentir) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no ......... (caure).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ......... (ser / estar) a classe.
e) Vull que ......... (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ......... (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que ......... (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet ......... (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no ......... (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:a) Hem tret força vi de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa ...... el seu amic de sempre.
b) Confi o ...... que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat ...... el nou horari.
d) Tinc dret ...... que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo ......haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi ...... comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t ...... acabar la feina.
h) L’amenaçava ...... prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat ...... que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem ...... que ens clavin un moc.
k) No s’adonava ...... el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any ......... (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no ......... (sentir) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no ......... (caure).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ......... (ser / estar) a classe.
e) Vull que ......... (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ......... (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que ......... (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet ......... (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no ......... (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:a) Hem tret força vi de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard.
d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat.
e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere.
f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa ...... el seu amic de sempre.
b) Confi o ...... que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat ...... el nou horari.
d) Tinc dret ...... que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo ......haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi ...... comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t ...... acabar la feina.
h) L’amenaçava ...... prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat ...... que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem ...... que ens clavin un moc.
k) No s’adonava ...... el mal tràngol que estava passant el seu amic.
sábado, 20 de febrero de 2010
El Romanticisme: com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Busca constantment la llibertat autèntica. Degut a que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix.
El Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostàlgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostàlgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat
El realisme: es situa al segle XIX El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.
El naturalisme: va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista.
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Jacint Verdaguer entén la poesia com l'expressió de sentiments i emocions que transmet l'autor.
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Va conrear el teatre.
Les seves obres més importants són: Mar i Cel, Terra baixa, Maria Rosa, La filla del mar, de caràcter més realista.
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè descriu la societat catalana del moment, explica els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
Webgrafia
http://www.hudaweb.com/movlit/mov.php?mov=12
http://www.hudaweb.com/movlit/mov.php?mov=14
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0137203
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0125688
Llibre llengua catalana de 4t d'ESO. Editorial: Cruïlla.
El Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostàlgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostàlgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat
El realisme: es situa al segle XIX El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.
El naturalisme: va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista.
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Jacint Verdaguer entén la poesia com l'expressió de sentiments i emocions que transmet l'autor.
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Va conrear el teatre.
Les seves obres més importants són: Mar i Cel, Terra baixa, Maria Rosa, La filla del mar, de caràcter més realista.
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè descriu la societat catalana del moment, explica els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
Webgrafia
http://www.hudaweb.com/movlit/mov.php?mov=12
http://www.hudaweb.com/movlit/mov.php?mov=14
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0137203
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0125688
Llibre llengua catalana de 4t d'ESO. Editorial: Cruïlla.
lunes, 8 de febrero de 2010
RENAIXEMENT, BARROC I NEOCLASSICISME.
1. Renaixement. La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
Sí, influgueix en els temes, en el ritme i la musicalitat.
2. Barroc. a) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa. b) De què és el màxim reprensentant català, el Rector de Vallfogona?
b) Va ser el màxim representant del barroc literari català
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
L'obra de Lucrècia transmet llibertat perquè es rebel.li contra el tirà i es lamenta de la tirania
BIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO.
WEBGRAFIA:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e1/Vallfogona_del_Ripoll%C3%A9s.png
Sí, influgueix en els temes, en el ritme i la musicalitat.
2. Barroc. a) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa. b) De què és el màxim reprensentant català, el Rector de Vallfogona?
a) Vallfogona de Ripollès, és un municipi de la comarca del Ripollés, situat en la capçalera de la riera de Vallfogona, en el límit amb la comarca de La Garrotxa.
b) Va ser el màxim representant del barroc literari català
3. Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
L'obra de Lucrècia transmet llibertat perquè es rebel.li contra el tirà i es lamenta de la tirania
BIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana i literatura de 4t d'ESO.
WEBGRAFIA:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e1/Vallfogona_del_Ripoll%C3%A9s.png
domingo, 31 de enero de 2010
s. XV - Novel·la burgesa i poesia
La poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
- S'han conservat 18 poemes.
- Destaquen Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
- Allibera la poesia catalana de la llngua provençal i compon els seus poemes en català.
- Crea una poètica personal, molt original en el tracte dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
BIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana 4t d'ESO. Editorial: Cruïlla.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
- S'han conservat 18 poemes.
- Destaquen Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
- Allibera la poesia catalana de la llngua provençal i compon els seus poemes en català.
- Crea una poètica personal, molt original en el tracte dels temes, que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
BIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana 4t d'ESO. Editorial: Cruïlla.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
sábado, 30 de enero de 2010
JAUME ROIG
BIOGRAFIA DE JAUME ROIG
a) Jaume Roig (¿? – 1478), escriptor valencià i metge, fill d’un metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a valència. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. El seu llibre més important, L'espill o Llibre de les dones, pretén oferir una visió realista del món segons l perspectiva burgesa.
Fou administrador de l'hospital d'En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses
b) La característica principal de la seva obra de Jaume Roig
és la misogínia.
WEBGRAFIA
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056478&BATE=Jaume%20Roig
Llibre de llengua catalana 4t d'ESO. Editorial:Cruïlla.
a) Jaume Roig (¿? – 1478), escriptor valencià i metge, fill d’un metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a valència. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia. El seu llibre més important, L'espill o Llibre de les dones, pretén oferir una visió realista del món segons l perspectiva burgesa.
Fou administrador de l'hospital d'En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses
b) La característica principal de la seva obra de Jaume Roig
és la misogínia.
WEBGRAFIA
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056478&BATE=Jaume%20Roig
Llibre de llengua catalana 4t d'ESO. Editorial:Cruïlla.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
